dimecres, 12 de juliol de 2017

Ὁ ναός Παρθενῶνος: el temple d'Atena Pàrtenos

Durant les invasions perses d'Atenes dels anys 480-479 a.C. (Segona Guerra Mèdica), en la que els exèrcits del rei Xerxes saquejaren, destruïren i ocuparen la Grècia central gairebé sense resistència, l'Acròpoli va patir els desperfectes més greus, que concretament comportaren la destrucció d'un malanomenat "Pre-Partenó o Proto-Partenó" dedicat a la deessa Atena Polias (Ἀθηνᾶ Πολιάς: "Atena de la Ciutat") que aleshores encara estava en construcció des de l'any 525 a.C. (cfr. Ἱστορίαι, 8.53).

Finalitzades les Guerres Mèdiques, la comunitat hel·lènica cercà una "unió política" entre les diverses ciutats-estat independents (πόλεις) per fer front a futures incursions estrangeres. Aquest fet propicià la creació de la Lliga Dèlia, constituïda a l'illa de Delos, al capdavant de la qual es trobava la polis d'Atenes, que ràpidament proposà el finançament de la Lliga mitjançant contribucions econòmiques anuals (φόροι) que anirien a parar directament al tresor atenès.

Reconstrucció de la façana est del
Partenó (National Geographic)
No ens entretindrem en aquesta ocasió sobre la ventura de la Lliga durant el període d'entreguerres, però sí que ens interessa la gran acumulació de fons econòmics de la que gaudí la polis, que indirectament conduí a l'època coneguda com a "imperialisme atenès", i que tenia com a màxim exponent l'στρατηγός (l'estrateg) Pèricles.

Les seves reformes són considerades l'inici del segle d'or atenès (segle V a.C.) i va ser durant aquest període quan es va iniciar la reconstrucció del recinte arquitectònic de l'Acròpoli d'Atenes, finançat amb els fons de la Lliga Dèlia (una de les raons de l'inici de les Guerres del Peloponès) juntament amb les contribucions voluntàries o "impostos voluntaris" dels ciutadans més rics (la λειτουργία: servei o encàrrec públic exercit per compte propi).

EL TEMPLE D'ATENA PÀRTENOS


L'arquitectura atenesa arribà al seu apogeu amb la construcció de l'Erectèon (421-405 a.C.), del temple d'Atena Àptera o Atena Niké (421 a.C.), dels Propileus (437-431 a.C.) i, per últim però no menys important, del Partenó (447-438 a.C.), tots quatre dins del recinte arquitectònic de l'Acròpoli.

De tots ells, no obstant, el Partenó destacava per sobre de la resta, no només per ser l'edifici dedicat a la protectora de la ciutat, sinó també per la seva multifuncionalitat: per una banda complia amb la funció religiosa (com a temple consagrat a la protectora de la polis d'Atenes) i, per altra banda, servia com a dipòsit del tresor públic. Al naos (ὁ ναός: temple, santuari, altar) es trobava la colossal estàtua criselefantina d'Atena, obra de Fídies, i a l'opistòdom (ὁ ὀπισθόδομος: cel·la a la part posterior) hi havia la reserva del tresor atenès.

En ocasions, però, hom pot copsar la major rellevància de la funció dipositària per sobre de la religiosa. De fet, el propi Pèricles es referí en una ocasió a l'estàtua com a una reserva d'or més, afirmant que "contenia quaranta talents (1034,4 kgs) d'or pur i que tot ell es podia treure" ("ἔχον τὸ ἄγαλμα τεσσαράκοντα τάλαντα σταθμὸν χρυσίου ἀπέφθου, καὶ περιαιρετὸν εἶναι ἅπαν", Ιστορία του Πελοποννησιακού Πολέμου, Tucídides, 2.3.15).

Pel que fa als aspectes formals, el naos tenia una superfície de 19 m d'amplada per 29,5 m de llargada. Al seu interior hi havia una doble columnata formada per 23 columnes d'estil dòric en forma d'"U" unida per una entrepilastra (necessària per suportar el pes de l'estructura de fusta que subjectava el sostre), que alhora dividia el recinte en una zona exterior de 3 m d'amplada i una zona interior de 10 m d'amplada per 25 m de llargada.

S'hi accedia pel pronaos (ὁ προνήιος: vestíbul del temple), un pòrtic hexàstil d'ordre dòric, que protegia el naos mitjançant una portalada de bronze segurament acompanyada d'un fris que fou desmuntat.

A més, la cel·la formada pel pronaos, naos i opistòdom estava envoltada d'un fris jònic d'1 m d'alçada per 160 m de llargada que representava les Panatenees, unes celebracions en honor a la deessa Atena que es feien anualment el dia 28 del mes Ἑκατομβαιών, aproximadament entre juliol i agost (les Petites Panatenees), i cada quatre anys (les Grans Panatenees).

Dins del naos, envoltada de columnes, es trobava l'estàtua criselefantina (d'or i vori) d'Atena Pàrtenos, obra de Fídies (aprox. 447 a.C.). Els successius espolis de les peces d'or i bronze, juntament amb els deterioraments causats per incendis al Partenó i la seva desaparició al segle V d.C., obsten la obtenció d'una imatge fidedigna de la il·lustre obra.

Atena Varvakeion (s.II d.C.) al
Museu Arqueològic Nacional
d'Atenes
Tot el que sabem prové de les còpies realitzades als segles posteriors (com l'Atena Varvakeion, còpia romana del s.II d.C.), així com en les seves referències en monedes, objectes votius i gemmes gravades. I tanmateix en la descripció feta per Pausànies: "L'estàtua en si està feta de vori i or. Al mig de l'elm hi té representada l'Esfinx (...) i als costats grius en relleu (animal fabulós amb el cap i les potes davanteres d'àliga gegant, amb potes daurades, urpes daurades i un bec ganxut; les potes del darrera i la cua són de lleó). (...) L'estàtua d'Atena està dreta, amb una túnica que li arriba als peus, i sobre el pit hi té el cap de Medusa tallat en vori. Sosté una Niké de quatre colzes d'alçada (1,92 m) i una llança a l'altra mà, als peus hi jeu un escut i prop de la llança hi ha una serp. Aquesta serp podria ser Erictoni (el primer rei semi-mític d'Atenes, avi d'Erecteu). Al pedestal s'hi representa el naixement de Pandora en relleu" (Ελλάδος περιήγησις, Pausànies, 1.24.5-7).

Pel que fa a la seva estructura, la figura feia 11,5 m d'alçada, dels quals 1,2 m eren del pedestal, i originàriament estava formada per un bastiment de fusta folrat amb plaques de bronze cobertes en la seva totalitat per peces d'or, vori i pedres precioses. 

No ens ha d'estranyar, doncs, que paulatinament s'anés espoliant fins a desaparèixer per complet. Ja l'any 296 a.C. el demagog Làcares, que esdevingué tirà sota consell (i possible suborn) de Cassandre de Macedònia, va extreure les làmines d'or per pagar les seves tropes, sota el setge de l'epígon rei macedoni Demetri Poliorcetes (malgrat es dauressin les làmines de bronze en els anys següents). Incendis posteriors van acabar deteriorant l'estàtua fins al punt que al segle V d.C. se'n va perdre el rastre (tot i que un relat l'esmenta a Constantinoble al segle X).

Malgrat que la permanència sempiterna d'una obra tant valuosa resultés impossible, la realitat és que va servir d'inspiració per moltes altres, creant una corrent d'obres criselefantines de les quals destaquem l'Estàtua de Zeus a Olímpia (del mateix Fídies), considerada una de les set meravelles del món antic.

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES I WEBGRAFIA

  • RBA Contenidos Editoriales y Audiovisuales, S.A.U. Arqueología National Geographic - Atenas. Volum 1 (primera edició). Espanya: MACROLIBROS, 2017. ISBN: 978-84-473-8818-9. 
  • Ediciones Vicens Vives, S.A. Història de l'art. Segona edició; tercera reimpressió. Altres responsables: M. Pendás García, X. Triadó Subirana i J.R. Triadó Tur. Espanya: Ediciones Vicens Vives, S.A. ISBN: 978-84-682-0010-1.
  • LUCAS, Laura. Llengua i cultura grega II. Mollet del Vallès: INS Gallecs. 2013.
  • Larousse Editorial, S.L. Diccionari Grec clàssic-Català. Primera edició. Altres responsables: hereus de D. José Manuel Pabón y Suárez de Urbina. Espanya: 2011. ISBN: 978-84-7153-909-0.
  • HERÒDOT. Històries (Ἱστορίαι).
  • TUCÍDIDES. Història de la Guerra del Peloponès (Πελοποννησιακού Πολέμου).
  • PAUSÀNIES. Descripció de Grècia (Ἑλλάδος περιήγησις).
  • Wikipedia: Partenó (entrades en anglès, català, castellà i francès).
  • Wikipedia: Atena Pàrtenos (entrades en anglès, català i castellà).
  • Wikipedia: Demetri Poliorcetes (entrades en català, castellà).
  • FRISBY, Dominic. Impuestos voluntarios, una lección que podríamos aprender de los antiguos griegos. BBC Mundo (9 de julio de 2017). URL: http://www.bbc.com/mundo/noticias-40511404.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada